L4 V14 D3L R160L

Gacetilla de nuestro enviado elGuardiánentrelospinchos

H0Y 3N D14 C0N L4 R3L4J4C10N D3 4L6UN45 N0RM45 N0 3SCR1T45, UN0 PU3D3 48R1R UN4 V14 3NTR4ND0 Y 54L13ND0 D3 3LL4 P0R 4RRI84 0 P0R 484J0 51N N1NGUN R3M0RD1M13NT0. PU3D3 D1V3R51F1C4R L05 474QU35 3N F1N35 D3 53M4N4, R084D05 4 07R4 V1D4, DUR4N73 UN 4Ñ0 3N73R0, PU3D3 H4C3R U50 D3 SI7U4C10N35 D3 1NV3R051M1L 371C4 –C4D4 M4357R1LL 5U L1BR1LL- 48R13ND0 UN 7R4M0 3N 4R71F1C14L P4R4 LU3G0 C4MB14RL3 L4 C4R4 Y P0D3R 3SC4L4RL0 3N L1BR3 P0573RI0RM3N73. PU3D3 D3C1D1R F1N4LM3N73 QU3 GR4D0 D3 D1F1CUL74D Y 3XP0S1C10N 73NDR4 L4 V14.
N4D4 D3 L0 4N73R10R 35 BU3N0 N1 M4L0, 4L C0N7R4R10, 51GU3 L05 3574ND4R35 D3 H0Y P4R4 L0GR4R UN4 RU74 B13N CR34D4 –9U3 713N3 Y 3574- 6U4RN3CID4 C0N L45 5UBST4NC14S 4D3CU4D45 P4R4 P454RL0 B13N 35C4L4ND0.

La progresión que experimenta todo escalador a lo largo de su vida activa no es sólo en grado y psique, también lo es en el modo de gozar de su experiencia.
Llega un día en que uno se encuentra pletórico de maestría, con más de tres décadas on the road y más tiros pegaos que una escopeta de feria, y como que esto ya no es lo que era, se dispone a dejar rastro –quizá el penúltimo- con una nueva ruta en un buen lugar para sus posibilidades.

Para transmitir el testigo generacional, Joan Badia (53)-un hombre con 9 vías en la Pared de Aragón- introduce a Aleix Roig (28) en las intimidades de una apertura en Montrebei, acabarán intercambiando conocimientos.

Están en la misma furgoneta también: Francesc Albesa (47), Toni Aragón (55) y Jordi Salvany (46).
Son adictos incorregibles al vacío, a la birra y a las situaciones un poco peliagudas (no sé si es el orden correcto).

Uno ha dejado de fumar porque cuando le da la risa tonta -con la tos y los lapos- se cae de las reuniones, otro se entrena en el plafón con una sonda en la vejiga para acabar currandose los largos más difíciles, al de más p’allá el médico le ha dicho que se quite de escalar por las fístulas diónicas de los dedos y el siguiente sufre en silencio. Sólo se salva el mozo -está más fuerte que una copa de solysombra en ayunas- que no parece tener problemas psíquicos ni físicos.
Da gusto ir con un tipo que respeta las canas y no discute con los viejos, toma la alternativa, pliega las cuerdas y luego paga el café....

En Joan Badia em va acompanyar en els meus primers passos en la vertical (la CADE a Terradets, alguna via per Collegats,...). Però mai ens havíem tornat a trobar per escalar junts de nou, fins una dècada més tard.

Feia temps que no parlava amb el Joan. I la passada tardor vaig decidir tornar a trucar-lo per fer alguna via a Montrebei, per ell lloc habitual i del qual n´ha estat un dels pioners.Les casualitats van fer que en aquell moment s´estigués gestant la ideia d´obrir una nova linia a la paret d´Aragó, just al costat de la 'Santiago Domingo'. Em va proposar de participar-hi. I la ideia em va atreure ja des d´un bon principi: un paratge allunyat de les aglomeracions, roca calcària a dojo, i un bon equip per treballar-nos el projecte.

Després de molts viatges al Montsec aragonès, el passat cap de setmana, de gèlides temperatures, hem pogut fer la primera ascenció de la nostra nova filla: 'La via del Rigol' (6c, A2+ o 6b/A2+ obligat). Una gran via que combina tots els tipus d´escalada montrebeians i de ben segur deixarà satisfets als amants de les vies disfrutones i en lliure (el sostre és la cirereta del pastís que segur també agraïreu).

Enrere queden els llargs dies de feixuga feina netejant la via, equipant algunes reunions, traçant l´itinerari, traginant material, jumant les cordes,... i sobretot somiant aquesta nova manera d´enfilar-nos per la Paret d´Aragó.

Aleix Roig

A ojos del voyeur aficionado –los del Guardiánentrelospinchos- los tipos se han currado una vía que podría llegar a ser una clásica de mediana dificultad. El tiempo dirá si la vía vale la pena y si veremos cómo se sitúa entre las clásicas del lugar. La aproximación es de las más cortas de la pared –la misma que para la Santiago Domingo- el horario como para pasar una sesión completa y el material “sí a todo”, pero sin martillo que duele menos.

Ésta es la versión de los hechos según J.B. al salir de los vestuarios (bar), después de tomar unos tónicos (cerveza y carajillos) y recuperar el sentido de las cosas.

De fet el Jordi es va posar un coet al cul i mentre els altres tot just s'estaven lligant els peus de gat, es va sentir que deia "Reunió!!!". Les reunions de 2 spits, cal recordar-ho, s'haurien d'assegurar sempre desde la cintura: el que no ho faci, allà ell.... pquè la tendència sempre és passar l'aparell per la cinta de reunió a les dues peces de la paret, sobretot a l'assegurar al primer.. 1er. llarg all right, no difícil, cal usar la savina que hi ha després del 1er spit, si no, allarga massa, ja que vam treure els 2 claus que hi havia. Encara vaig poder netejar una mica, dos nous blocs (mida capça de sabates) van anar a picar a baix. Al segon llarg, on l'Aleix diu que la sortida es "expo" pquè hi ha uns quants metres fins el 1er spit (màx 4+), cal estar molt al lloro, pquè el següent clau no es veu, queda amagat en un diedret a l'esq., de totes maneres hi ha llocs per colocar 1 o 2 friends petits/mitjanets. Se surt a una cornisa, hi ha un spit per assegurar bé a segon (és una via de luju). Terreny desagradable, és l'únic llarg una mica descompost, que ja s'anirà arreglant (terreny Monrebei...)Se surt per una savina que naturalment fa tot el que pot per retenir-te, especialment la motxila, encara terreny una mica regu, no difícil, fins a un mur (spit+universal) que els bons fan en lliure (es pot fer, 6a no obligat) no expo, però oju els turmells. Cap a l'esq., savina i un altre mur, difícil-fàcil-difícil successivament, per una mena de triedre, ben marcat a la paret, tres spits fins a l'entrada de la reunió amb segell Orelles, savina+clau desplom de V+o 6a(no hi acaba d'haver-hi acord). A tot el llarg cal preveure cintes llargues i per a les savines (al lloro ab el fregament, va una mica en diagonal. La R és al peu d'un dedre, incòmode, que es pot reforçar.El llarg segúent potser és el millor de tot la via... Comença amb en diedre (v-V+) on els friends entren sols i segueix una fissureta-diedre poc marcat amb crec que tres successius desplomets fins la reunió, hi ha claus i cal reforçar amb freinds petits i tbé tascons. Crec que oscil.la entre el 6a i el 6b. Hi ha una R ab 2 spits molt incòmade, i una altra amb tres 2 metres a sobre, ab repisetes on posar els peus. A banda, la 1ªR aquesta està al millor lloc per rebre els rocs -express que els de correus aeris vulguin enviar des del següent llarg. No vam treure una xapa, per tant, cal consignar-ho bé! A aquestes alçades del partit estem pràcticament a l'alçada de la reunió del peu del díedre principal de la Santiago Domingo, que qeda aprox a uns 10-12 metres, es podria si calgués, accedir-hi.Lo llarg següent és també magnífic. Es surt cap a l'esq. cap a buscar una mena de torre de babel una mica tambalejant, t'hi enfiles a sobre com si no tinguessis por de res (un cassin) i llavors a l'obrir- ho vam passar amb un spit, i cap a la dr. un pas de ganxo a buscar un s claus que hi ha ja al diedret que s'enfila recte amunt V-V+, A1+. Ara els nanos més forts ho han passat en lliure o quasi (l'Aleix, tot net: diu que és un 6c), el chussepmaria també quasi ho va fer en lliure, roca perfecte; està tot colocat (si ho fas amb artifo només caldria posar un parell de tasconets petits, em sembla). Arrives a una mena d'esperonet, t'hi enfiles (2 spits, segur que no baixa del V+) i llavors has d'anar a trincar un clau i una savineta (el clau està bé, la savineta millor no tocar-la gaire, l'Orelles la va trencar per posar o posant el clau; ah! i també va trencar el martell mentres anava esqueixant les branquetes de la savineta... tot un exerecici de malabarisme masòquic.... Bé: arrivar al clau-savina i sortir-ne per l'esq. és un 6b obligat. Flanquieg del quinze, surts com pots, i ja s'ajeu (1 spit), rampa de terra i pedres direcció a la dreta fins a la reunió (aqui em vaig posar les botes tirant blocs). La via del mendas Relativitat deu sortir a tocar d'aquesta rampa. Uns 10-15 metres a la dr. hi ha la R de sobre del diedre de la SD. Aquí ho veus tot d'una altra manera, ets damunt del ressalt tan poderós dels dos darrers llargs; la paret té un aspecte (enganyosament) més humà, menys vertical, amb repises i vegetació; tens la barrera de sostres de dalt de la paret a sobre, la sortida de la SD allà mateix... de fet el llarg següent son una sèrie de ressalts -de força a molt cabrons- amb roca molt compacta amb repisetes que permet anar dr-esq-dr per buscar el millor pas. Hi ha un 6b obligat de placa per anar d'un spit a un pitonet, es fa la R -2 spits- poc abans de la feixa. Surts amunt, tot una mica per ésser netejat, creues la SD cap a la dr. i et situes al peu del diedre vermell que mena recte a sota dels sostres... A aquestes alçades ja tens els braços força tibants i se t'arronsa el melic, a sota el sostre...
El tío echa un lapo, coge aire y sigue...
CONTINUO...
Els tres llargs que queden son una passada.Aquest 1er. llarg de damunt de la feixa és tot de color vermell, força desplomat, no perdona ni un metre, és com si fos un karst ja inactiu. L'inici és de pel´licula, un diedre perfecte, fissurat i desplomat V-V+ i segueixes enfilant-te recte amunt, un spit i pots -cal- colocar un o dos friends més fins un clau. (De fet aqui l'Aleix quan ho va obrir va fer un crochet a la dr, que quedava massa expo 6a+ o més i tot... De segon, no vaig poder posar l'spit pel lloc original pquè al quedar penjat de la corda per picar me n'anava de la paret....) Així és que ara es passa recte (pel fons del diedre), tiba fort, hi ha un altra clau, una U que surt força, i segueixes fins que el cap pica un desplom. Com que no el bellugues, llavors mires a l'esq. i sí, sí, surts com pots fins al caire del diedre on hi ha muntada la R (un spit abans d'entrar-hi, pas molt cabron) El llarg és un 6a+ mantingut, l'entrada pot ser una mica més (6b?). Reunió incòmode, ara hi ha 3 spits.
Vam carregar les ampolles de plàstic que havíem deixat a la feixa, i jo em vaig lligar una corda vellíssima al cul.
El segúent llarg ja és el sostre. Com a mínim son 7 peces que t'has de colocar. Lo més destacable és el segon Friend, que ha de ser un Camalot (4, crec) o similar gegant, i el següent, que treballa amb la meitat de leves, però funciona; el que és més pesat és que l'has de posar per sobre una mena de mata d'enciam però amb punxes.... Quan arrives al 1er pitó ja respires millor, és desplomat però no tant. Hi ha uns quants pitons i 3 spits... la sortida és a la carta: o bé hi fiques uns (2) tascons que queden de putA mare i entres a la R còmodament --versió Aleix--, o bé passes en lliure penjat de mans, desploma la òstia però la roca és d'aquella que fins fa mal a les mans.... --versió Orelles, que t'ho expliqui el Salvany-- En conjunt, un A2+ obrigao. Jo, si t'haig de dir la veritat, portaria una maça petita i 2-3 claus a la motxila perquè si en salta un, la broma pot ser per fer-se un fart de riure. En general està tot bé, però hi ha un bloc que canta una mica (mida capça de sabates gran).
La R és al peu de les darreres plaques, al canto del sostre. Es pot reforçar bé.
Els colors de la tarda eren dels que no oblidaré mai. La 1a. cordada ja eren a dalt, nosaltres encara vam trigar una estona més...
La darrera tirada és d'aquelles per no fer-la amb la frontal, almenys si no la coneixes. Surts pel diedret, 4+, esperonet a la dr. i repiseta cap a la dr., flanqueig inclús baixant i tornant a pujar (V,1 spit, 1clau i 1 spit). Des d'aquest darrer t'has d'enfilar per una placa força fina (V+) cap a la dr que sembla que no puguis passar, però sí: a mesura que pujes (un últim clau)van apareixent presetes i regletes. llavors vénen els 2-3 metres últims més fàcils i descompostos.... i JA ESTÂ!!!!!

DE PUTÍSSIMA MARE, FANTÀSTICA, VARIADA, DIFÍCIL, ROCA MOLT BONA, I EQUIPADA. LA BASCA ES POSARÀ LES BOTES....

En la tele las fotos de la vía. Un formato adecuado a la plenitud de los protagonistas, la modernez de los tiempos hace que no sea en blanco y negro.