viernes, noviembre 23

L4 V14 D3L R160L

Gacetilla de nuestro enviado elGuardiánentrelospinchos

H0Y 3N D14 C0N L4 R3L4J4C10N D3 4L6UN45 N0RM45 N0 3SCR1T45, UN0 PU3D3 48R1R UN4 V14 3NTR4ND0 Y 54L13ND0 D3 3LL4 P0R 4RRI84 0 P0R 484J0 51N N1NGUN R3M0RD1M13NT0. PU3D3 D1V3R51F1C4R L05 474QU35 3N F1N35 D3 53M4N4, R084D05 4 07R4 V1D4, DUR4N73 UN 4Ñ0 3N73R0, PU3D3 H4C3R U50 D3 SI7U4C10N35 D3 1NV3R051M1L 371C4 –C4D4 M4357R1LL 5U L1BR1LL- 48R13ND0 UN 7R4M0 3N 4R71F1C14L P4R4 LU3G0 C4MB14RL3 L4 C4R4 Y P0D3R 3SC4L4RL0 3N L1BR3 P0573RI0RM3N73. PU3D3 D3C1D1R F1N4LM3N73 QU3 GR4D0 D3 D1F1CUL74D Y 3XP0S1C10N 73NDR4 L4 V14.
N4D4 D3 L0 4N73R10R 35 BU3N0 N1 M4L0, 4L C0N7R4R10, 51GU3 L05 3574ND4R35 D3 H0Y P4R4 L0GR4R UN4 RU74 B13N CR34D4 –9U3 713N3 Y 3574- 6U4RN3CID4 C0N L45 5UBST4NC14S 4D3CU4D45 P4R4 P454RL0 B13N 35C4L4ND0.

La progresión que experimenta todo escalador a lo largo de su vida activa no es sólo en grado y psique, también lo es en el modo de gozar de su experiencia.
Llega un día en que uno se encuentra pletórico de maestría, con más de tres décadas on the road y más tiros pegaos que una escopeta de feria, y como que esto ya no es lo que era, se dispone a dejar rastro –quizá el penúltimo- con una nueva ruta en un buen lugar para sus posibilidades.
Para transmitir el testigo generacional, Joan Badia (53)-un hombre con 9 vías en la Pared de Aragón- introduce a Aleix Roig (28) en las intimidades de una apertura en Montrebei, acabarán intercambiando conocimientos.
Están en la misma furgoneta también: Francesc Albesa (47), Toni Aragón (55) y Jordi Salvany (46).
Son adictos incorregibles al vacío, a la birra y a las situaciones un poco peliagudas (no sé si es el orden correcto).
Uno ha dejado de fumar porque cuando le da la risa tonta -con la tos y los lapos- se cae de las reuniones, otro se entrena en el plafón con una sonda en la vejiga para acabar currandose los largos más difíciles, al de más p’allá el médico le ha dicho que se quite de escalar por las fístulas diónicas de los dedos y el siguiente sufre en silencio. Sólo se salva el mozo -está más fuerte que una copa de solysombra en ayunas- que no parece tener problemas psíquicos ni físicos.
Da gusto ir con un tipo que respeta las canas y no discute con los viejos, toma la alternativa, pliega las cuerdas y luego paga el café....

En Joan Badia em va acompanyar en els meus primers passos en la vertical (la CADE a Terradets, alguna via per Collegats,...). Però mai ens havíem tornat a trobar per escalar junts de nou, fins una dècada més tard.
Feia temps que no parlava amb el Joan. I la passada tardor vaig decidir tornar a trucar-lo per fer alguna via a Montrebei, per ell lloc habitual i del qual n´ha estat un dels pioners.Les casualitats van fer que en aquell moment s´estigués gestant la ideia d´obrir una nova linia a la paret d´Aragó, just al costat de la 'Santiago Domingo'. Em va proposar de participar-hi. I la ideia em va atreure ja des d´un bon principi: un paratge allunyat de les aglomeracions, roca calcària a dojo, i un bon equip per treballar-nos el projecte.
Després de molts viatges al Montsec aragonès, el passat cap de setmana, de gèlides temperatures, hem pogut fer la primera ascenció de la nostra nova filla: 'La via del Rigol' (6c, A2+ o 6b/A2+ obligat). Una gran via que combina tots els tipus d´escalada montrebeians i de ben segur deixarà satisfets als amants de les vies disfrutones i en lliure (el sostre és la cirereta del pastís que segur també agraïreu).
Enrere queden els llargs dies de feixuga feina netejant la via, equipant algunes reunions, traçant l´itinerari, traginant material, jumant les cordes,... i sobretot somiant aquesta nova manera d´enfilar-nos per la Paret d´Aragó.
Aleix Roig

A ojos del voyeur aficionado –los del Guardiánentrelospinchos- los tipos se han currado una vía que podría llegar a ser una clásica de mediana dificultad. El tiempo dirá si la vía vale la pena y si veremos cómo se sitúa entre las clásicas del lugar. La aproximación es de las más cortas de la pared –la misma que para la Santiago Domingo- el horario como para pasar una sesión completa y el material “sí a todo”, pero sin martillo que duele menos.

Ésta es la versión de los hechos según J.B. al salir de los vestuarios (bar), después de tomar unos tónicos (cerveza y carajillos) y recuperar el sentido de las cosas.

De fet el Jordi es va posar un coet al cul i mentre els altres tot just s'estaven lligant els peus de gat, es va sentir que deia "Reunió!!!". Les reunions de 2 spits, cal recordar-ho, s'haurien d'assegurar sempre desde la cintura: el que no ho faci, allà ell.... pquè la tendència sempre és passar l'aparell per la cinta de reunió a les dues peces de la paret, sobretot a l'assegurar al primer.. 1er. llarg all right, no difícil, cal usar la savina que hi ha després del 1er spit, si no, allarga massa, ja que vam treure els 2 claus que hi havia. Encara vaig poder netejar una mica, dos nous blocs (mida capça de sabates) van anar a picar a baix. Al segon llarg, on l'Aleix diu que la sortida es "expo" pquè hi ha uns quants metres fins el 1er spit (màx 4+), cal estar molt al lloro, pquè el següent clau no es veu, queda amagat en un diedret a l'esq., de totes maneres hi ha llocs per colocar 1 o 2 friends petits/mitjanets. Se surt a una cornisa, hi ha un spit per assegurar bé a segon (és una via de luju). Terreny desagradable, és l'únic llarg una mica descompost, que ja s'anirà arreglant (terreny Monrebei...)Se surt per una savina que naturalment fa tot el que pot per retenir-te, especialment la motxila, encara terreny una mica regu, no difícil, fins a un mur (spit+universal) que els bons fan en lliure (es pot fer, 6a no obligat) no expo, però oju els turmells. Cap a l'esq., savina i un altre mur, difícil-fàcil-difícil successivament, per una mena de triedre, ben marcat a la paret, tres spits fins a l'entrada de la reunió amb segell Orelles, savina+clau desplom de V+o 6a(no hi acaba d'haver-hi acord). A tot el llarg cal preveure cintes llargues i per a les savines (al lloro ab el fregament, va una mica en diagonal. La R és al peu d'un dedre, incòmode, que es pot reforçar.El llarg segúent potser és el millor de tot la via... Comença amb en diedre (v-V+) on els friends entren sols i segueix una fissureta-diedre poc marcat amb crec que tres successius desplomets fins la reunió, hi ha claus i cal reforçar amb freinds petits i tbé tascons. Crec que oscil.la entre el 6a i el 6b. Hi ha una R ab 2 spits molt incòmade, i una altra amb tres 2 metres a sobre, ab repisetes on posar els peus. A banda, la 1ªR aquesta està al millor lloc per rebre els rocs -express que els de correus aeris vulguin enviar des del següent llarg. No vam treure una xapa, per tant, cal consignar-ho bé! A aquestes alçades del partit estem pràcticament a l'alçada de la reunió del peu del díedre principal de la Santiago Domingo, que qeda aprox a uns 10-12 metres, es podria si calgués, accedir-hi.Lo llarg següent és també magnífic. Es surt cap a l'esq. cap a buscar una mena de torre de babel una mica tambalejant, t'hi enfiles a sobre com si no tinguessis por de res (un cassin) i llavors a l'obrir- ho vam passar amb un spit, i cap a la dr. un pas de ganxo a buscar un s claus que hi ha ja al diedret que s'enfila recte amunt V-V+, A1+. Ara els nanos més forts ho han passat en lliure o quasi (l'Aleix, tot net: diu que és un 6c), el chussepmaria també quasi ho va fer en lliure, roca perfecte; està tot colocat (si ho fas amb artifo només caldria posar un parell de tasconets petits, em sembla). Arrives a una mena d'esperonet, t'hi enfiles (2 spits, segur que no baixa del V+) i llavors has d'anar a trincar un clau i una savineta (el clau està bé, la savineta millor no tocar-la gaire, l'Orelles la va trencar per posar o posant el clau; ah! i també va trencar el martell mentres anava esqueixant les branquetes de la savineta... tot un exerecici de malabarisme masòquic.... Bé: arrivar al clau-savina i sortir-ne per l'esq. és un 6b obligat. Flanquieg del quinze, surts com pots, i ja s'ajeu (1 spit), rampa de terra i pedres direcció a la dreta fins a la reunió (aqui em vaig posar les botes tirant blocs). La via del mendas Relativitat deu sortir a tocar d'aquesta rampa. Uns 10-15 metres a la dr. hi ha la R de sobre del diedre de la SD. Aquí ho veus tot d'una altra manera, ets damunt del ressalt tan poderós dels dos darrers llargs; la paret té un aspecte (enganyosament) més humà, menys vertical, amb repises i vegetació; tens la barrera de sostres de dalt de la paret a sobre, la sortida de la SD allà mateix... de fet el llarg següent son una sèrie de ressalts -de força a molt cabrons- amb roca molt compacta amb repisetes que permet anar dr-esq-dr per buscar el millor pas. Hi ha un 6b obligat de placa per anar d'un spit a un pitonet, es fa la R -2 spits- poc abans de la feixa. Surts amunt, tot una mica per ésser netejat, creues la SD cap a la dr. i et situes al peu del diedre vermell que mena recte a sota dels sostres... A aquestes alçades ja tens els braços força tibants i se t'arronsa el melic, a sota el sostre...
El tío echa un lapo, coge aire y sigue...
CONTINUO...
Els tres llargs que queden son una passada.Aquest 1er. llarg de damunt de la feixa és tot de color vermell, força desplomat, no perdona ni un metre, és com si fos un karst ja inactiu. L'inici és de pel´licula, un diedre perfecte, fissurat i desplomat V-V+ i segueixes enfilant-te recte amunt, un spit i pots -cal- colocar un o dos friends més fins un clau. (De fet aqui l'Aleix quan ho va obrir va fer un crochet a la dr, que quedava massa expo 6a+ o més i tot... De segon, no vaig poder posar l'spit pel lloc original pquè al quedar penjat de la corda per picar me n'anava de la paret....) Així és que ara es passa recte (pel fons del diedre), tiba fort, hi ha un altra clau, una U que surt força, i segueixes fins que el cap pica un desplom. Com que no el bellugues, llavors mires a l'esq. i sí, sí, surts com pots fins al caire del diedre on hi ha muntada la R (un spit abans d'entrar-hi, pas molt cabron) El llarg és un 6a+ mantingut, l'entrada pot ser una mica més (6b?). Reunió incòmode, ara hi ha 3 spits.
Vam carregar les ampolles de plàstic que havíem deixat a la feixa, i jo em vaig lligar una corda vellíssima al cul.
El segúent llarg ja és el sostre. Com a mínim son 7 peces que t'has de colocar. Lo més destacable és el segon Friend, que ha de ser un Camalot (4, crec) o similar gegant, i el següent, que treballa amb la meitat de leves, però funciona; el que és més pesat és que l'has de posar per sobre una mena de mata d'enciam però amb punxes.... Quan arrives al 1er pitó ja respires millor, és desplomat però no tant. Hi ha uns quants pitons i 3 spits... la sortida és a la carta: o bé hi fiques uns (2) tascons que queden de putA mare i entres a la R còmodament --versió Aleix--, o bé passes en lliure penjat de mans, desploma la òstia però la roca és d'aquella que fins fa mal a les mans.... --versió Orelles, que t'ho expliqui el Salvany-- En conjunt, un A2+ obrigao. Jo, si t'haig de dir la veritat, portaria una maça petita i 2-3 claus a la motxila perquè si en salta un, la broma pot ser per fer-se un fart de riure. En general està tot bé, però hi ha un bloc que canta una mica (mida capça de sabates gran).
La R és al peu de les darreres plaques, al canto del sostre. Es pot reforçar bé.
Els colors de la tarda eren dels que no oblidaré mai. La 1a. cordada ja eren a dalt, nosaltres encara vam trigar una estona més...
La darrera tirada és d'aquelles per no fer-la amb la frontal, almenys si no la coneixes. Surts pel diedret, 4+, esperonet a la dr. i repiseta cap a la dr., flanqueig inclús baixant i tornant a pujar (V,1 spit, 1clau i 1 spit). Des d'aquest darrer t'has d'enfilar per una placa força fina (V+) cap a la dr que sembla que no puguis passar, però sí: a mesura que pujes (un últim clau)van apareixent presetes i regletes. llavors vénen els 2-3 metres últims més fàcils i descompostos.... i JA ESTÂ!!!!!

DE PUTÍSSIMA MARE, FANTÀSTICA, VARIADA, DIFÍCIL, ROCA MOLT BONA, I EQUIPADA. LA BASCA ES POSARÀ LES BOTES....


En la tele las fotos de la vía. Un formato adecuado a la plenitud de los protagonistas, la modernez de los tiempos hace que no sea en blanco y negro.




20 comentarios:

Aleix dijo...

Moltes felicitats a tots per aquesta nova via!!!

Felicitar al Rigol per aquest article. Tot un luxe tenir un reporterodigital online ;)

Comentar algun aspecte de la via...
El dia de la primera repetició vaig trobar el segon llarg més fàcil del que recordava. Tot i que hi ha un flaqueig sense xapa sortint de la R a la dreta, és II grau. I ràpidament arribes a una xapa. No problem.
Pels llargs de dalt, recomanar molt especialment els dos llargs de fisura. El 6b i el 6b. Son de película!!! Si aneu en lliure són per disfrutar a tope, i sinó també, doncs sols cal fer alguns passets en artifo.

El llarg de 6a+ de fisura de sota el sostre és de película. Com també són de película els avantbraços que se´t posen al venir dels llargs de baix. Al lloro amb l´entrada a la R de sota el sostre... el petament general la f especilament dura (pas a bloc protegir amb un spit).

A veure si algú s´anima a probar el sostre en lliure. Potser sortirà algun dia en free... si va sortir la Separate Reality a Yosemite... per que no la fisura "del Rigol"? Hi ha seguros sòlids i es pot preequipar amb bons i abundants friends. Hi han alguns espits en els trams de placa desplomada. Endavant amb els bous!! Qui s´anima?

Rès més. Animar-vos a escalar-la i decidir així si mereix ser inclosa en les imperdibles d´Aragó :)

Aleix

Mohawk dijo...

Felicitats als aperturistes i evidentment al Sr. Rigol, que segur que es mereix la via! (En Donn ja els hi farà arribar les respectives felicitacions...) ;)

Aleix, jo crec que amb els Victor's, Nacho's i altres bous (encara més bous) que et rodejen, sols els has de picar perquè et facin el llarg en lliure...

A tibar-li fieres!

Vlady dijo...

Que hay Donn:

Lástima no entender el idioma para saber que es lo que cuenta, pero lo tuyo me ha gustao...innovando en la manera de contar las cosas ;)

Salu2

flx dijo...

Interesante trabajo con una publicación a la altura donn! Enhorabuena a los creadores.
Hazle llegar mis felicitaciones al Sr.Rigol ;-)

salu2
flx

Ramon Maeso dijo...

Primero, me gustaria felicitar a todos los componentes de la cordada por la via y a ti por el blog.

En 2º, apuntar que nosotros estavamos ahí´el dia que se finalizó lá víá, con emili i aleix. Merci pen ensenyar-nos la feixa dels espàrregs!

3º la de ferro q portaven era brutal, com 3 jocs de camalots i aliens a mort.

4º no se qui es l'exfumador, pero l'emili me pidió unos colitos de herbalife per "templarse", seguro que el no.

5º Francesc Albesa, y família, gracies pel Gelocatil qum va salvar el cul. petons.

6º Tot i que el resultat és bo, l'estil d'obertura deixa una mica de desitjar, no me gusto nada ver 300 metros de cuerdas fijas, ni eso de atacar-le por abjo, x el medio y x arriba simultaniamente,

7º pusieron spits en la cima de SD para poder rapelar, en la entosta, eso era facilmente evitable.

De todas formas estoy seriamente agradecido al grupo por lo bien que se llevaron, y las aventirutas q Emili nos contó mientras desayunamos.

Tambien felicitar a Santi por su reciente Relativitat en solitari

Hi ha l'Aleix pq finalment va poder fer el sostre sense expansionar, cosa q tant el preocupava.


molta sort i salut fins la mort

Anónimo dijo...

Ei felicitats per la via!
El nom un pél sosaines i pilotero...el sr josep rigol va ser un bon president del parlament, però calia??

Molt bona entrada dondeme.Quan vaig veure la dels mosquetonets ultrafashion pensava que ja et fallaven les idees jejeje

Un petó pel qui tingui bigote huajalote!

Anónimo dijo...

Uy XD, Josep Rigol president del parlament, el de la vía creo que es otro.

Kurrela

Anónimo dijo...

Bones, felicitats per la via!!!
tot mirant el croquis general mgrtadaria saber quina via es la num. 11!! gràcies i bones escalades

Pekas dijo...

juuuerrrrrrrrrr...guapa vía ...si señor...!!!!

"Congratuleisons" varies...
a los aperturistas... una buena línea... y en una zona de las más salvajes y bonitas...

al sr. Donn... un blogtículo realmente atractivo... ( la TV del final... sintoniza las pelis guarris del plus...???? :-))))

y al sr. Rigol... ( esté tío no fué el inventor de las Rigolas..???
en contra de lo que la mayoria de la humanidad piensa...:-)))))

En fin... ahora toca volver a entrenar un poquito y volver al mundo vertical... y dejarme de tanto ir d'aqui p'allá...(tanto nomadismo por las Españas me está volviendo tarumba... :-))))))

(alguién conoce a alguna rica heredera.. joven y guapa casadera en edad de merecer...???? qué me retiré de la calle y me dejé ir al monte todos los días..???? )

Anónimo dijo...

Mohawk y Flx,
gracias por vuestros palabros de felicitación. El sr. Rigol no sé si se da cuenta que esto es tanta distinción como que le pongan tu nombre a una plaza en medio de tu pueblo. Se lo recordaré.

Vlady,
No hay innovación alguna, sencillamente no es la forma de contar las cosas habitual en la mayoría de los blogs.
Estoy seguro de que si te lo miras con cariño serás capaz de pillar algo. Es más fácil que el polaco y más musical que el italiano.

Ramón,
Gracias por tus felicitaciones pero...
En la exposición inicial de mi gacetilla presento las circunstancias de porqué esta escalada se ha dilatado durante un año.
Es evidente que eres un tío fogoso y echao p’adelante, que has rumiado insuficientemente la exposición del artículo -avalado con cifras y letras- y que tu toque de atención es poco delicado e innecesario. C4D4 M4357R1LL 5U L18R1LL.
Pero siempre estamos dispuestos a aprender de los demás. ¿tú qué vías has abierto en Montrebei? ¿en qué estilo y con qué circunstancias? Ya nos contarás...

Nunca, en esta correría, ha habido 300 m de cuerda fija instalada. En el momento que más había eran 150m. El día que tu apareciste por allí, con tu insolación del 15, no parece que estuvieras por apreciar muchos detalles.
Recuerda también que esto de entrar a las vías por acceso a medio itinerario es una práctica recurrente. El Stollejonch del Eiger o los Tiros de la Torca en el Naranjo, fueron usados en su momento para efectuar primeras ascensiones sin reproche alguno.
Por otro lado, es una conclusión precipitada el suponer que los spits de la cima de la SD se han colocado para esta ocasión. No ha sido así. Se pusieron con motivo de la apertura de La Napia allá por 1991, hace ya tiempo pues. Tanto entonces como ahora, después del trabajo se han sacado las chapas.
¿Quién es Emili?
Me parece que estás hecho un lío.
De buen rollo ¿eh?

Vinyi,
Procuraré seguir desconcertándote.
El del Parlament era Joan, no Josep. A ver si vamos a tener un altercado oficial.

Kurrela,
Sí, es otro.

Rumba team:
La info y la foto están extraídas del Game Magazine nº 14

8- Llastritis (Teixidó-Esquirol) 2001
9- Cúpula Nocturna (Arbós-Guillem-Rovirosa-Solé) 1986
10- Radio Pica (Teixidó-Samsó) 1990
11- Kike Ortuño (Clotet “Paca”) 2000
12- Santiago Domingo (Albir-Badia-Ruiz-Paül) 1981

Pkas,
Tu estilo es inconfundible. Gracias.
Quizá te sirva de algo montar un encuentro en plan solteros de Plan. A ellos les funcionó.

El Guardiánentrelospinchos

Anónimo dijo...

Lluís Companys,Joan Casanovas, Josep Irla, Antoni Rovira i Virgili,
Manuel Serra, Francesc Farreres,
Heribert Barrera, Miquel Coll ,Joaquim Xicoy Joan Reventós,Joan Rigol iErnest Benach. Ara ho copio 100 cops.
vinyi

Anónimo dijo...

Enorabuena cien veces para todos, a algunos os conozco de haber hablado alguna que otra vez, a otros no.

Sabía quién eras "Donn" ahora lo sé seguro.

Hace años que no nos vemos,
pero gracias a estos cacharros sabemos de todos.

Una pista, nos vimos en un parking de Dolomitas allá por el año 84-85, tú ibas con el Viki y subimos casi juntos a un refu.

Muchos saludos, Samarkanda

Donn Demetrinco dijo...

Sam,
¿era el Bosconero?
En caso de respuesta positiva sigue leyendo.
¿tu abriste una vía a la izquierda del todo de la Roca dels Arcs?
¿o tu eras panadero y luego uniformado?

Anónimo dijo...

Hola Donn,
Sí efectivamente era Bosconero y también equipé esa porción de piedra, que abrir es siempre por abajo, que se que tú lo sabes...

Me gusta tú bloq pues tiene un estilo muy particular y con unos detalles históricos muy interesantes.

Un abrazo
Samarkanda

Anónimo dijo...

aquesta via sembla que pot ser guai, se sap dálgú que l´hagi repetit?

Donn Demetrinco dijo...

Anónimo dijo...

Esta feta per més gent o encara esta oer estrenar? Si s'ha fet, amb quin horari ??

Donn Demetrinco dijo...

Sí, ya ha sido repetida. El Luichy hizo este comentario.

Chavi dijo...

Hace pocos días tuve la fortuna de repetir la vía del Rigol. Realmente buena. Gracias.
He releído la piada he disfrutado con los comentarios y con la descripción de Joan Badia. Gracias de nuevo.
Tal vez me recuerdes tal vez no pero tuvimos un pequeño rifirafe cuando pié una ascensión a la Directa a la Mitra en fechas prohibidas. Supongo que somos personas de carácter y la pequeña tensión que se creó sin conocernos seguro que se hubiera solucionado si por en medio no estuviera el anonimato internauta y si una cerveza bien fría.
Mis saludos y de nuevo gracias por la vía y por el relato.
Chavi

Donn Demetrinco dijo...

Hola Chavi,
Me alegro que disfrutaras escalando la vía. Era la pretensión de los aperturistas.
No tengo recuerdo del rifirrafe al que haces mención, señal de que la cerveza lo borra casi todo.
Un saludo