Para empezar un poco de lectura.
Ramon Majó publica en Desnivel unas reflexiones personales sobre la montaña y sus usuarios. Quizá haya que leer el texto tres veces para pillar los matices y la vueltas, como ha sido mi caso. Lo que es seguro es que es fruto de una larga reflexión. Sientate, lee y cavila.
Después dos pruebas de habilidad.
Después dos pruebas de habilidad.
La primera para todos los públicos, la otra solo para iniciados.
Una de las fantasías típicas del escalador hambriento, viene a ser como la del lavabo de los aviones, una cosa difícil de perpetrar y que no tiene que ver con la ética, ¿o sí?.
13 comentarios:
jua jua jua juaaaa!
Donn on trobes aquestes frikades?
Per cert,l'any que ens vam veure al VENTOSA vaig equipar amb la Lila una via que es deia LILITA WILDSTYLE...la via és una fantasia feta realitat ( roca guapa, 50 mts, Algun aleje, passos extrems). El nom també...
siawwww!
El millor,el careto del tio...ufff,aquest no treballa i viu del cuento.
Segur.
Ufff..
He llegit ( potser massa rapid) el texte d'en Majó.
Es pot apreciar com a una opinió MES, estructurada, evidentment, però que conclou en que el que es demana es RESPECTE i LLIBERTAT des de la simple voluntat individual...
Potser llegeixo poc entre linies?
La base de l'ANARQUIA és un comportament a priori BO de les persones. i DEFINITIVAMENT això no és real.
Cap sistema ha funcionat basant-se:
a) En la confinaça a la BONDAT HUMANA
b) En la creació ARTIFICIAL d'aquesta bondat.
Esta clar que L'INDIVIDU necessita de la Col.lectivitat per desarrollar-se, però és impossible que els drets col.lectius s'imposin ( a no ser de forma dictatorial) com a creences de l'individu.
per això la col.lectivitat intenta desde manipular la consciencia individual, a crear normes més o menys coercitives, de regulació del comportament ( digue'n ETICA o CODI PENAL..una tracta de idees i valors..l'altra de fets).
El tractament de la ÊTICA i lA FILOSOFIA com a EVOLUTIVES entenc que es deu a que si bé els filòsofs grecs COMENÇAVEN a intuur QUE movia l'esser humà, el seus comportaments i pensament, no ha estat fins fa pocs anys que s'ha arribat a poder entendre i alhora teoritzar de manera menys intuitiva i més EMPIRICA sobre les fonts del comportament humà i les relacions entre individus.
NINGÚ pot negar aquesta LLIBERTAT ni aquest RESPECTE que ens devem els uns als altres..però no es tracta simplement de un tema ETIC ( ¿ÈTICA? Quin ètica?) sinó d'un tema molt més cru..la CONVIVÈNCIA.
TAnt absurd és no creure que hi ha d'haver unes NORMES, com pensar que aquestes NORMES SÓN LA ETICA.
Les normes són ACORDS entre parts per regular les interaccions ( positives o negatives ) que es donen entre individus amb funcions de utilitat i benestar diferents però que en connexió poden donar situacions de conflicte o situacions de optims per a ambdós.
Ningú em pot obligar que m'agradi escalar arestes brucs plenes de parabolts, ni nigú em pot obligar a que equipi només amb claus i xinxetes..però donatq ue he de CONVIURE amb la resta de persones, hiha d'haver unes NORMES de comportament ( aprovades i consensuades entre tots) que mirin de minimitzar els efectes de les diferències entre els criteris diversos de les diferents idees que cadascú té de la escalada.
i aqueste normes s'han de fer desde la coherència, la unitat i el respecte..no des de FALSES ETIQUES malenteses, i malinterpretades ( que per això ja tenim els integristes religiosos..)
En el moment en que en Ramón escalava, hi havia centenars de parets, totxos i paisos per descobrir, i podies estar al CB de l'Everest mesos sol. Avui hi ha una certesa, que l'escalada s'ha tornat un esport de CONSUM ( montrebei inclòs)...i cal clarificar una sèrie de pautes que actualment no estan proposades..cadascú va a la seva..el resultat es que hi ha un garbuix d'opinions, contraopinions, atacs i defenses, que apart de NO DUR ENLLOC, permeten que FREAKS determinats campin a les seves actuant en una o altra direcció i ennegrint més una possible solució.
En ramón "confon" en certa manera dos problemes:
a) les "normes" "etiques" que "regulen" les diferents disciplines de escalada
b) les normes de RESPECTE i convivència, que per absència avui en dia estan comportant un caos absolut donada la "sobrepoblació" i l'estat socioidoelògic i econòmicosocial del col.lectiu d' escaladors...
En la primera part sembla que en RAMON es veu "comprimit" degut a l'evolució que hi ha en els nivells més alts de la escalada..i demana en certa manera més "llibertat" per escalar com vulgui, sense pressió mediàtica ni social respecte a com ha d'escalar...no pot ser UN PROBLEMA PERSONAL???..ja havia llegit algun texte previ d'aquest autor, amb frases semblants on demanava que l'escalada LLIURE és aquella que permet realment pillar-te quan vulguis...¿NO ho fem? O es que potser és que NOVAMENT es vol elevar a ETICA un limit de competencies de qui la determina?
ës el que ha fet en Galvez..i cau pel seu propi pes en aproximer-se al tema des de un axioma basic que si bé és important per ell a part dels altres col.lectius els hi rellisca..no ha entès que no només hi ha UNA ESCALADA...
En RAmón éss tant lliure de pillar-se on vulgui com els medis de elevar a un escalador que aconseguiex escalar 9b sense pillar-se...ambdós treballen en l'àmbit privat i això no és regulable..el que CAL CANVIAR, però, és el fet que aquestes "normes" serveixin NOMËS per a evaluar QUI és més BON ESCALADOR en LLIURE, i punt..sense que serveixin per determinar si aquell escalador es millor o pitjor com a persona, o si és més o menys legitim que escali...que l'escalada és un JOC!!!!
Respecte a les NORMES de convivència , en Ramón obvia que són la única menera de regular el desastre que en certa manera s'està produint en l'escalada..i aquest desastre no deixa de ser reflexe del desastre que la major part de societats estan vivint a nivell global..estem en un món canviant on s'han connectat sistemes abans aïllats, on impera finalment una visió unica de la existència ( el capitalisme..que potser és l'unic sistema que funciona..?), i en que hi ha un gran desequilibri entre els RECURSOS i els DEMANDANTS.
també en la escalada es dóna aquest fenòmen, i si a sobre els escaladors no som capaços de percebre que foirmem part tant del problema social com del nostre problema, només serem capaços de reproduir seqüències i comportaments IDENTICS als que es dónen entre les societats de la resta del món: TALIBANISME, CONSERVADORS, REACCIONARIS, NEOLIBERALISME, GLOBALITZACIONS, FEIXISMES, MEDIS MANIPULADORS(encara que sigui de manera més o menys involuntaria), , algun HIPPIE demanant bon rollet i que el deixin a la seva bola, ANTISISTEMES, UN COL:LECTIU ANESTESIAT, INTERESSOS ECONÒMICS ( i algun de psicopatològic), i CONFLICTES irressolubles al llarg dels segles...
Potser quan ens n'adonem de tot plegat ja no hi haurà PARETS PER ESCALAr, igual que no hi haurà un planeta on viure "de bon rotllo"...
Bé Donn..gracies per la paciència. EVIDENTMENT això no és tEORIA sinó una opinió, i puc estar tant errat com qualsevol...per sort aquests debats ajuden de vegades a enriuir-se més i "absorbir" altres idees que ens permeten estructurar una mica més la nostra visió i idea del mónb que és el que acaba configurant la "etica "personal de cadascú...
Salam i si m'he allargat massa només tens que fer un "delete comment"
Siaw
TR
joer, oriol... bufff
ja ho llegiré.
en quant a lo del Majó, no estic d'acord. Ja escriuré mes avant, que ara m'en vaig.
Pero no ho faré tan llarg com lo d'Oriol! :-)))
els videos no puc vore-los...
L'Escrit d'en Majó, farragós, com el de l'Oriol, dues opinions respectables i que en el fons defensen el mateix, els vídeos, quina passada, sobretot el darrer, buff, buff, buff....
El vídeo "fucking hardcore" es realment bo, JUA, JUA, JUA!!!
Per mi el Sharma ja pot plegar, a aprtir d’ara el trobo avorridíssim.
El texte del Majó si està al mateix nivell de frikisme, me’l guardo per aquesta nit, que estaré sol a casa.
Todos,
Ya veo que os gusta el video guarretes. ¿es que teneis pendiente un asunto así? yo no.
Oriol,
¿como es que te aguanta la santa de tu sra? Yo para desarrollar un rollo así necesito dos días, tú 50 minutos. Además, se de buena tinta que respiras debajo del agua y bebes gasolina y eso es jugar con ventaja.
Hola, he ido directamente a los videos, el primero pensaba que volteaba el muro y caía el vehículo sobre los mens...
El segundo me he reído como un poseso, me han venido recuerdos de juventud... je, je.
Saludos a todos
Samarkanda
Sam,
Si, ¿eh? un día u otro, con el tiempo y una caña, todo se consigue. Ahora a por el lavabo del avión!!
una encaixada
heheheh
De vegades tinc "permis" de al clinica per Connectar-me i aleshores he de treure tot elq ue acumulo en els ingressos aols que m'obliga la santa senyora...
Salut!
PD: Tantmateix el tema esta meditat eh?!
Oriol
Havia llegit el texte,i tenia clar el que comentar al respecte...pero al veure i llegir la resposta de l'Oriol,m'he quedat mut.
Pot ser un altre dia ,si reuneixo forces suficients per dir alguna cosa!.
Voy tarde, pero voy.
Lo de Majó suena bién, Donn i Co., pero si le hiciéramos caso al igual terminábamos con algun manual de Tarragó o Pazos de cabecera. Si todo vale esto se va a convertir en una jauría, no? La anarquía corre el riesgo de convertirse en una jungla (que no es lo mismo).
Al principio, Majó hace un resumen de las distintas teorías sobre la ética a nivel filosófico. Un tema espeso y harto complicado. Se deja una, importante des de mi punto de vista además de ser una de las teorías más recientes. Se trata de la ética dialéctica de Habermas.
La ética es una idea, las leyes que la rigen son las distintas morales, cada uno, cada cultura, tiene las suyas.
La libertad anárquica que propone Majó, además de idealista y a mi juicio, poco realista no deja de ser un código moral, un conjunto de leyes, también. Una moral escueta, pero una moral.
Habermas propone el diálogo entre individuos y morales para confluir en una ética (a la que por cierto, nos avisa, nunca terminaremos de llegar).
Diálogo, pués, pero constructivo.
(siento darte/ros la lata Donn)
Mira Bullas,
Con la visión que da la lejanía te diré que recuerdo vagamente como un tostón la propuesta de Majó.
Pero también tengo que decir que tu mención a Jurgen Habermas la encuentro muy acertada para el caso. Lástima que la dificultad extrema de llevarla a cabo la deja en una cuestión utópica.
Me llama la atención que estés repasando cosas así de "antiguas".
salús
Publicar un comentario