Mi agradecimiento por la solidaridad de todos los respondones del anterior post. Estáis todos aquellos de quien espero siempre un comentario.
Esto me anima a postear y como lo tengo bastante fácil –sólo tengo que introducirla- ahí va una historia curiosa de primera mano.
Las pequeñas anécdotas quedan habitualmente para consumo de los amiguetes, rollo cena masculina en una pizzería o histories a la vora del foc.
Disfrutamos de esta historieta gracias a un momento google del autor -tío muy discreto- que deseó compartir esta info con el mundo.
Corría 1976 y el personal de la 5ª Provincia desplegaba sus ilusiones en el Himalaya. Eran otros tiempos. Menos info+ menos medios = Mucha más aventura.
Los hechos ocurren unas horas después de haber pisado la cima.
Este es el contexto del relato que nos acompaña y hay que situarse en él, frío, viento, vestimenta y material de época, muy baja temperatura, 8300 metros, agotamiento físico y mental, etc, etc.
Copio y pego.
Nota de l'Autor:
Hi ha relats, com aquest, en les ascensions a cims de 8.000 metres que no surten mai a les cròniques, fa temps vaig dir al DonnDemetrinco, un dels craks mes autèntics de l'escaladuria del món mundial, que algun dia li enviaria alguna cosa, vaig pensar que aquest relat totalment real i autèntic, entraria be en aquest blog, ja que els seguidors de DonnDemetrinco, son verdaders coneixedors d'aquest ofici i podrien copsar com ningú les meves sensacions d'aquell dia...o sigui que sens dubte es un honor per mi participar en el millor blog d'escalada del país i part de l'estranger. He dit.
No se pas l'hora que tenim però es pràcticament fosc, no hi ha lluna i la dreta vessant de la muntanya s'ha transformat, em cau a sobre tota la severitat d'aquest cim, estic sol agafat a la corda fixa amb el meu jumar, un company ha desaparegut avall en la fosca i l'altra que encara es molt amunt, només l'imagino... estic a uns 8.300 metres.
Fa molt fred i el vent bufa amb força, per la meva ment tant sols una idea fixa, baixar i baixar fins arribar al camp VI. A les quatre em començat a baixar del cim i ara estic aquí sol, de cop el sento, es apunt de sortir ! merda ! i altre cop merda ! m'estic cagant ! s'em escapa ! m'agafa una suor freda i un malestar de collons ! no m'aguanto ! he de cagar com sigui !
I aquí, a 8.300, ara negra nit, faig un petit replà a la pendent, em trec els guants, he de treure'm l'arnès, el deixo caigut entre les cames, el duvet i els rocciatores...m'abaixo com puc els pantalons i m'aguanto amb les dents els elàstics que porto...merda! no arribaré a temps! dec tenir apunt de sortir un "furullo" bestial ! fa una setmana que no cago ! i precisament ara.
Quedo destrossat esbufegant, em torno a posar el forro i el duvet, els guants...m'asseguro com puc a la corda fixa, pantalons avall, cul a l'aire, apreta rovellona ! apreta aquí penjat de la corda a 8.300 !
apreto i apreto, noto el "furullo" que vol sortir, el sento, l'estimo
! quedo esmat de tant apretar ! o torno a intentar...apreta ! el
"furullo" treu el cap, però es nega categòricament a sortir, però la sensació que tinc es de que el tinc fora, si ! però no!
I em quedo així esperant el miracle escatològic de mes alçada de la meva vida...a la fi desisteixo, no puc, no vol sortir, respiro a poc a poc però profundament per recuperar-me d'aquest mal son, ara toca tirar el "furullo" amunt altre vegada, per poder continuar la baixada i que m'engoleixi la nit cap avall ! a la fi, no se pas quan de temps ha passat, torno a estar equipat, el "furullo" altre cop al seu lloc i un malestar molt emprenyador entre les cames.
Ara toca continuar, tranquil, estàs sol, penso, ni baixa el de dalt, ni veig cap llum de la tenda del camp VI, continuo per la corda avall...estic esgotat, cada tres o quatre passes avall he d'aturar-me, el frontal deixa de fer llum i la sensació d'una soledat absoluta m'envolta, he d'arribar ! com sigui...al final de la corda a la dreta i amunt ! allà hi ha la tenda !
De cop la corda fixa s'acaba i al següent pas rellisco, m'entrampo amb els grampons i avall ! i jo, el meu "alien" i la meva circumstància patètica s'escola per la pendent...cada cop agafo mes i mes velocitat, fins que aterro al fons de la glacera, el silenci es absolut, el vent a parat del tot, se que he de pujar amunt ! en algun lloc hi ha la tenda, però perquè collons no es veu cap llum ?
Els pulmons apunt d'explotar, entre el neguit de la caiguda i l'esforç d'aixecar-me i veure si estic be, lentament tiro amunt...aquí hi ha neu fonda, dues passes i parat, dues passes mes...
A la tenda m'estant esperant segur ! amb alguna cosa calenta...repeteixo...cosa calenta, amunt, cosa calenta, amunt, allà veig una cosa fosca, la tenda ! no, es una gran roca...amunt ! cosa calenta...l'he de trobar...l'he de trobar...va passant el temps, la boca i el coll secs del tot, de tant en tant em venen basques i petits intents de vomitar, però no hi ha res a dintre...
A la fi, la tinc al davant, la tenda ! el silenci continua absolut, no potser que no siguin a dins ! han d'estar aquí ! crido i no contesta ningú...caic de genolls i faig un ultim esforç per obrir.la...m'he de treure els guants, tot està glaçat i encallat, estic aquí a la tenda !
el cim, l'inici de la baixada, el "furullo", la caiguda, em sembla ja cosa del passat.
A la fi s'obra, per fi ! cosa calenta ! a l'interior no veig res, palpo un sac i un cos a dintre...a l'altra banda trobo unes cames amb uns grampons posats...el dels grampons diu alguna cosa però no l'entenc de res...tanco la tenda com puc, m'estiro al mig dels dos, el cor em batega al màxim, ja quasi no puc mes, sense veure res, desprès de molts esforços em trec els grampons, ha sigut una lluita ja que grampons i corretges eren un pa de gel, em trec les botes i començo a fer-me fregues als peus que ni els sento.
Al cap d'una bona estona, ja se que de cosa calenta res de res...fico els peus a dins d'un duvet que he trobat en mig del desordre, les mans...les mans...fregues i mes fregues, ara els peus altre cop, s'escola la nit i de cop... un raig de llum ompla la foscor de la tenda, estem a 8.000 metres. El "furullo" va sortir l'endemà a uns 6500 metres, mai en la vida havia quedat tant descansat.
Esto me anima a postear y como lo tengo bastante fácil –sólo tengo que introducirla- ahí va una historia curiosa de primera mano.
Las pequeñas anécdotas quedan habitualmente para consumo de los amiguetes, rollo cena masculina en una pizzería o histories a la vora del foc.
Disfrutamos de esta historieta gracias a un momento google del autor -tío muy discreto- que deseó compartir esta info con el mundo.
Corría 1976 y el personal de la 5ª Provincia desplegaba sus ilusiones en el Himalaya. Eran otros tiempos. Menos info+ menos medios = Mucha más aventura.
Los hechos ocurren unas horas después de haber pisado la cima.
Este es el contexto del relato que nos acompaña y hay que situarse en él, frío, viento, vestimenta y material de época, muy baja temperatura, 8300 metros, agotamiento físico y mental, etc, etc.
Copio y pego.
Nota de l'Autor:
Hi ha relats, com aquest, en les ascensions a cims de 8.000 metres que no surten mai a les cròniques, fa temps vaig dir al DonnDemetrinco, un dels craks mes autèntics de l'escaladuria del món mundial, que algun dia li enviaria alguna cosa, vaig pensar que aquest relat totalment real i autèntic, entraria be en aquest blog, ja que els seguidors de DonnDemetrinco, son verdaders coneixedors d'aquest ofici i podrien copsar com ningú les meves sensacions d'aquell dia...o sigui que sens dubte es un honor per mi participar en el millor blog d'escalada del país i part de l'estranger. He dit.
No se pas l'hora que tenim però es pràcticament fosc, no hi ha lluna i la dreta vessant de la muntanya s'ha transformat, em cau a sobre tota la severitat d'aquest cim, estic sol agafat a la corda fixa amb el meu jumar, un company ha desaparegut avall en la fosca i l'altra que encara es molt amunt, només l'imagino... estic a uns 8.300 metres.Fa molt fred i el vent bufa amb força, per la meva ment tant sols una idea fixa, baixar i baixar fins arribar al camp VI. A les quatre em començat a baixar del cim i ara estic aquí sol, de cop el sento, es apunt de sortir ! merda ! i altre cop merda ! m'estic cagant ! s'em escapa ! m'agafa una suor freda i un malestar de collons ! no m'aguanto ! he de cagar com sigui !
I aquí, a 8.300, ara negra nit, faig un petit replà a la pendent, em trec els guants, he de treure'm l'arnès, el deixo caigut entre les cames, el duvet i els rocciatores...m'abaixo com puc els pantalons i m'aguanto amb les dents els elàstics que porto...merda! no arribaré a temps! dec tenir apunt de sortir un "furullo" bestial ! fa una setmana que no cago ! i precisament ara.
Quedo destrossat esbufegant, em torno a posar el forro i el duvet, els guants...m'asseguro com puc a la corda fixa, pantalons avall, cul a l'aire, apreta rovellona ! apreta aquí penjat de la corda a 8.300 !
apreto i apreto, noto el "furullo" que vol sortir, el sento, l'estimo
! quedo esmat de tant apretar ! o torno a intentar...apreta ! el
"furullo" treu el cap, però es nega categòricament a sortir, però la sensació que tinc es de que el tinc fora, si ! però no!
I em quedo així esperant el miracle escatològic de mes alçada de la meva vida...a la fi desisteixo, no puc, no vol sortir, respiro a poc a poc però profundament per recuperar-me d'aquest mal son, ara toca tirar el "furullo" amunt altre vegada, per poder continuar la baixada i que m'engoleixi la nit cap avall ! a la fi, no se pas quan de temps ha passat, torno a estar equipat, el "furullo" altre cop al seu lloc i un malestar molt emprenyador entre les cames.
Ara toca continuar, tranquil, estàs sol, penso, ni baixa el de dalt, ni veig cap llum de la tenda del camp VI, continuo per la corda avall...estic esgotat, cada tres o quatre passes avall he d'aturar-me, el frontal deixa de fer llum i la sensació d'una soledat absoluta m'envolta, he d'arribar ! com sigui...al final de la corda a la dreta i amunt ! allà hi ha la tenda !
De cop la corda fixa s'acaba i al següent pas rellisco, m'entrampo amb els grampons i avall ! i jo, el meu "alien" i la meva circumstància patètica s'escola per la pendent...cada cop agafo mes i mes velocitat, fins que aterro al fons de la glacera, el silenci es absolut, el vent a parat del tot, se que he de pujar amunt ! en algun lloc hi ha la tenda, però perquè collons no es veu cap llum ?
Els pulmons apunt d'explotar, entre el neguit de la caiguda i l'esforç d'aixecar-me i veure si estic be, lentament tiro amunt...aquí hi ha neu fonda, dues passes i parat, dues passes mes...
A la tenda m'estant esperant segur ! amb alguna cosa calenta...repeteixo...cosa calenta, amunt, cosa calenta, amunt, allà veig una cosa fosca, la tenda ! no, es una gran roca...amunt ! cosa calenta...l'he de trobar...l'he de trobar...va passant el temps, la boca i el coll secs del tot, de tant en tant em venen basques i petits intents de vomitar, però no hi ha res a dintre...
A la fi, la tinc al davant, la tenda ! el silenci continua absolut, no potser que no siguin a dins ! han d'estar aquí ! crido i no contesta ningú...caic de genolls i faig un ultim esforç per obrir.la...m'he de treure els guants, tot està glaçat i encallat, estic aquí a la tenda !
el cim, l'inici de la baixada, el "furullo", la caiguda, em sembla ja cosa del passat.
A la fi s'obra, per fi ! cosa calenta ! a l'interior no veig res, palpo un sac i un cos a dintre...a l'altra banda trobo unes cames amb uns grampons posats...el dels grampons diu alguna cosa però no l'entenc de res...tanco la tenda com puc, m'estiro al mig dels dos, el cor em batega al màxim, ja quasi no puc mes, sense veure res, desprès de molts esforços em trec els grampons, ha sigut una lluita ja que grampons i corretges eren un pa de gel, em trec les botes i començo a fer-me fregues als peus que ni els sento.
Al cap d'una bona estona, ja se que de cosa calenta res de res...fico els peus a dins d'un duvet que he trobat en mig del desordre, les mans...les mans...fregues i mes fregues, ara els peus altre cop, s'escola la nit i de cop... un raig de llum ompla la foscor de la tenda, estem a 8.000 metres. El "furullo" va sortir l'endemà a uns 6500 metres, mai en la vida havia quedat tant descansat.
